DRAMATIS PERSONAE
LA REALITAT I L’ART. L’obra s’articula damunt la relació entre Fortuny i una sèrie de personatges reals de la primera part del segle XX.
DICCIONARI DE L’OBRA
Breus biografies i informacions dels personatges històrics reals
Mariano Fortuny Madrazo
Mariano Fortuny i Madrazo neix en Granada en 1871, en una família dedicada a l’art. El seu pare, Mariano Fortuny i Marsal, és un dels pintors més influents del seu temps i el seu avi, Federico Madrazo i Kuntz, pertany a una dinastia d’artistes del segle XIX que continuarà en el XX. El nostre personatge creix envoltat de creadors i intel·lectual, en un ambient en el qual es potencia la creativitat i que afavorirà el desenvolupament de les seves inclinacions artístiques.
En 1873 la família Fortuny-Madrazo es trasllada a viure a Roma, on mor Mariano Fortuny i Marsal un any més tard. Aquest mateix any s’instal·len a París fins a 1889, any en el qual es traslladen a Venècia, on fixa la seva residència definitiva. És en aquesta ciutat on desenvolupa la major part de les seves creacions i des d’on va a iniciar constants viatges, al llarg de tot el món, passant llargues temporades a París i en algunes ciutats alemanyes. No obstant això, sempre es va sentir espanyol i va dur amb orgull el nomenament de Cònsol Honorífic d’Espanya a Venècia.
Des de molt petit, rep les primeres lliçons de pintura, de la mà del seu oncle Raimundo de Madrazo, completant la seva formació en el taller de Benjamí Constant. Educat en el més estricte academicisme, coneix les avantguardes artístiques del moment i opta pel simbolisme com forma d’expressió artística. També estudia Física i Òptica, i s’interessa pels grans avanços de la electricitat i les ciències aplicades, que en aquest moment estan en una etapa de gran efervescència; és el període de les grans Exposicions Universals i de les Exposicions d’Arts Decoratives i Industrials.
El primer contacte amb la música ho deu a la seva mare, Cecilia de Madrazo, notable pianista que li transmet el gust per la música clàssica i l’òpera. Però serà Rogelio de Egusquiza qui li acosti al món del teatre i li descobreixi l’obra de Wagner i la seva amb un concepte d’art “global”, que exercirà una gran influència en la seva concepció de l’art i del teatre. Aquesta idea d’art “global” es basa que el drama musical és el principi fonamental al que se subordinen totes les arts.
Una altra de les influències més importants en la seva forma d’entendre l’art és la del Arts&Crafts, encapçalat per William *Morris, que lluita per revitalitzar l’artesania i les arts aplicades durant una època en la qual comença a créixer la producció en sèrie, amb la vulgarització que això comporta. L’objectiu fonamental d’aquest moviment, que comparteixen posteriorment els dissenyadors de l’Art Decó i els racionalistes dels anys 20 i 30, és equiparar les Arts Decoratives amb la resta de les arts, ja que “no hi ha millor o pitjor art, sinó millors o pitjors artistes”. Així, el leitmotiv de la creació de Mariano Fortuny serà convertir qualsevol creació en una obra d’art.
~ · ~
Mariano Fortuny Marsal
Marià Josep Maria Bernat Fortuny i Marsal (11 de juny de 1838, Reus - 21 de novembre de 1874, Roma). Fou un pintor català. El seu descobridor fou el seu avi, i el seu mestre el pintor reusenc Domènec Soberano. El 1852 es va traslladar a Barcelona i va estudiar Belles Arts gràcies a una pensió. El 1858 es va traslladar a Roma. El 1860 va esclatar la guerra d’Espanya contra Marroc i la Diputació de Barcelona va encarregar a Fortuny de pintar escenes de la victòria que es pressentia. El general Joan Prim, també de Reus, el va acollir. Fortuny va pintar obres magnífiques, entre d’elles La Batalla de Tetuán. Va tornar a Roma i es va casar amb Cecília de Madrazo, parenta de Pedro de Madrazo. Poc desprès va pintar el millor quadre: La Vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. Théophile Gautier el va alabar extraordinàriament i la seva fama va créixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbé, fins que el va revendre per 250.000 francs. Cap el 1870 es va traslladar a Paris i després a Granada, tornat mes tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a Paris i a Londres, i desprès a Nàpols i Portici. El 9 de novembre de 1874 va tornar a Roma on va morir el 21 de novembre. El seu cor va ser enterrat a Reus a la prioral de Sant Pere. A Reus es va donar al seu nom a un teatre (Teatre Fortuny), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i mes tard a una Avinguda.
Font documental: xtec.com
~ · ~
Cecilia de Madrazo
Mare del protagonista. Mariano Fortuny Marsal va contreure matrimoni amb Cecilia de Madrazo, filla del pintor Federico de Madrazo i germana del també pintor Raimundo de Madrazo, amb qui Mariano Fortuny arribaria a establir una íntima amistat.
~ · ~
Henriette Nigrin
Esposa de Mariano Fortuny Madrazo. Amb ella instal·là en la seua residència veneciana del palau Orfei un taller destinat a l’estampació de teles, amb l’objectiu de reproduir antics fragments de textils grecs, així com d’algunes peces de ceràmica de Creta.
~ · ~
Martine de Béarn
Marie-Pol Martine de Béhague, comtessa de Béarn (1869-1939) fou una mecenes i col·leccionista francesa. El teatre particular de la comtessa a París acollí la reforma escènica proposta per Mariano Fortuny. Martine de Béarn ajudà l’artista a impulsar i comercialitzar els seus nous sitemes de luminotècnia.
Més informació (en francès)
~ · ~
Adolphe Appia
El director d’escena suís Adolphe Appia (1862-1928) fou un dels grans renovadors de l’espai escènic. És considerat un clar antecedent dels corrents més estilitzats de l’arquitectura del segle XX, inclòs el minimalisme. El cappare de l’escenografia contemporània atorgava un rol primordial a la luminotècnia com a element actiu i pensava en els elements escènics com a signes en si mateixos. Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps. Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres. Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant (1921).
~ · ~
Max Reinhardt
Baden, Viena, 9 de setembre de 1873 - Nova York, 31 d’octubre de 1943. Productor i director de teatre austríac. Treballà al Deutsches Theater de Berlín, del qual fou director des del 1905. Arran del nazisme fugí d’Alemanya (1933) i es naturalitzà nord-americà (1940). S’especialitzà en el teatre experimental, amb uns muntatges monumentals. Entre les seves creacions escèniques sobresurten les d’Èdip rei i El somni d’una nit d’estiu, que, a més, portà al cinema el 1935.
Font documental: enciclopedia.cat
~ · ~
Gabrielle D’Annunzio
Nascut el 1863 a Pescara al si d’una família de l’alta burgesia i en una Itàlia tot just unificada, escriptor precoç, obsessionat des de l’adolescència per la fama, Gabriele d’Annunzio es fa un nom a la Roma de finals del segle XIX com a poeta decadentista, com a periodista aristocratitzador i -segons pròpia definició- com a “home de luxe”. Casat amb una duquessa de qui no trigarà a separar-se, cultivador d’una sensualitat provocadora i escandalosa, protagonista d’incomptables idil·lis (el més cèlebre, amb l’actriu Eleonora Duse), megalòman i malgastador, els creditors l’obliguen a exiliar-se a França des del 1910 fins a l’inici de la Primera Guerra Mundial.
Davant del conflicte europeu, D’Annunzio passa a ser un bel·licista abrandat, un partidari fervent de la intervenció italiana. “El paradís és a l’ombra de les espases”, escriu en aquell moment. Un cop el seu país ha entrat en la guerra, el maig del 1915, serà no només el poeta de la Itàlia combatent, sinó també el cap visible de l’atac amb llanxes ràpides contra la base naval austríaca de Buccari i un aviador condecorat, protagonista del bombardeig de Viena amb pamflets de propaganda l’agost del 1918. A la fi de la guerra, Gabriele d’Annunzio és un heroi nacional amb un prestigi immens.
Font documental i més informació: TV3
~ · ~
Eleonora Duse
Vigevano, Llombardia, 3 d’octubre de 1858 - Pittsburgh, 21 d’abril de 1924. Actriu dramàtica italiana. Aportà al teatre una nova forma d’interpretació, oposada a la de les actrius del seu temps, com és ara Sarah Bernhardt.
Font documental: enciclopedia.cat
~ · ~
Elsie McNeil
Quan Mariano Fortuny Madrazo va morir, va deixar el funcionament de la seva fàbrica a la comtessa Elsie Gozzi McNeil i li va ensenyar els seus mètodes d’impressió de teixits.
Més documentació
~ · ~
Samir Riad
Empresari egipci propietari i explotador actual de la marca Fortuny Venise.
